La meua terra és aspra i dolça,
seca per fora, tendra per dins,
ella és petita a la vista però gran als sentits.

 Muntanyes de vellut per la nit,

com un cos nu a la llum de la lluna,

de perfils suaus i sinuosos,

atrapen la vista de sols aquells

que les volen mirar.

Castells imponents i impassibles

retallen l’horitzó, muts, en silenci...

Campanars que esdevenen guaites i guies

de les nostres vides,

atents sense adonar-nos,

vigilants...

Paisatges que m’han acompanyat,

paisatges que m’acompanyen.

Les pedres ací parlen,

són fòssils del meu passat,

i testimonis del meu present.

Aromes, colors, sabors...

Així la vull,

així la senc,

així la visc.