La meua terra és aspra i dolça,
seca per fora, tendra per dins,
ella és petita a la vista però gran als sentits.
Muntanyes de vellut per la nit,
com un cos nu a la llum de la lluna,
de perfils suaus i sinuosos,
atrapen la vista de sols aquells
que les volen mirar.
Castells imponents i impassibles
retallen l’horitzó, muts, en silenci...
Campanars que esdevenen guaites i guies
de les nostres vides,
atents sense adonar-nos,
vigilants...
Paisatges que m’han acompanyat,
paisatges que m’acompanyen.
Les pedres ací parlen,
són fòssils del meu passat,
i testimonis del meu present.
Aromes, colors, sabors...
Així la vull,
així la senc,
així la visc.
